diumenge, 1 de desembre de 2013

EL PONT SOBRE EL LLOBREGAT

  El nostre pont té una llarga història, tot i no arribar encara als cent anys.
  Per creuar el riu Llobregat, abans de construir el pont, hi havia els carros, les mules i les barques. Més tard es va construir el que en deien "la palanca", un pont de fusta, d'un metre d'amplada que tot sovint s'enduien les riuades. 

  EL PAS DELS CARROS


Revista Castellet, número 88, abril del 1.952

  LA PALANCA : Explica Miquel Vila en els seus apunts:
  "Des de començament del segle XX fins la inauguració del pont el dia 8 de setembre del 1.923 Sant Vicenç s'enllaçava amb la carretera d'Esparreguera a Manresa amb una simple palanca.
  Totes les palanques (que foren moltes, ja que molt sovint se les emportava el riu) s'havien col·locat o apuntalat en els basaments que encara avui dia es conserven a uns pocs metres del pont. Tenien aproximadament uns 5 metres d'altura, 0,80 metres d'amplada i 100 metres de longitud. Van haver-hi palanques de diverses construccions; unes suspeses a base de 15 potes o bigues de fusta cadascuna d'elles fetes amb un muntatge de semitrípode; altres eren fetes amb una grossa columna de ferro. La barana no era altra cosa que uns barrots amb un empit de corda, fusta o cable.
  El 21 de setembre de 1.913, després d'unes pluges torrencials, baixà una riuada que originà grans inundacions i, com d'altres vegades, s'emportà la palanca, produint víctimes i deixant el riu sense pas.
  Excepte el camí veïnal, intransitable, del Pont de Vilomara, no hi havia altre pas per als carruatges a l'hora de travessar el riu. Així que cada nova avinguda del riu, a part de provocar desgràcies materials i personals, deixava el poble incomunicat.
  Gràcies a la barca que hi havia aleshores a la anomenada platja Armengol, els viatges i bagatges podien anar d'una banda a l'altra del riu, tot i el perill que suposava creuar-lo quan baixava fort cabal d'aigua.
  Després de la desgràcia de 1.913, al poble hi va néixer una obsessió per a construir el pont."                                        
                                                                              Miquel Vila I Villamayor

A les revistes Castellet (números 50 al 56) de l'any 1.949 podem trobar la història del pont explicada per en Miquel Vila. Aquests són els seus articles.









Miquel Vila.
Revista Castellet.
  
1.909 Palanca sobre el riu.
Arxiu Miquel Vila.

1.909 Barca
Arxiu Miquel Vila.

1.916 Palanca.
Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya.

1.916 Riba del riu i primer tram de la palanca.
Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya.

1.917  Barca.
Cedida Mercè Canadell i Forest.

1.919 Barca.
 Arxiu Miquel Vila.


 1.920 La palanca.
Arxiu Miquel Vila.

La palanca.
Feia 5 metres d'alçada, 100 metres de llarg i 0,80 metres d'ample.
Cedida Josep Bach.

 1.920 La palanca.
Arxiu Miquel Vila.

1.920 La mateixa imatge anterior, però ampliada.
Cedida Adela Jiménez.

  L'alcade Albert Armengol, l'any 1.913 va ser el primer que va prendre l'acord de sol·licitar de l'Estat i de la Diputació, la construcció d'un pont que assegurés el pas sobre el riu.
  Seguiren el seu exemple els successius batlles.
  El dia 15 de novembre del 1.916 es va fer la primera visita al Cap d'Obres Públiques provincial, Joaquim Llansó, qui el dia 5 de febrer del 1.917 va començar, amb el corresponent equip, els estudis preliminars i el plantejament del pont. Segons Pere Canal, el cost d'aquests estudis ascendien a 905 pessetes, per la qual cosa es va fer al poble una subscripció pública i voluntària. Als pocs dies va quedar coberta.
  La Primera Guerra Mundial va ocasionar l'ajornament del projecte.
  Però l'alcaldia no va renunciar i seguiren les gestions.
  El dia 3 de setembre de l'any 1.920 apareix publicat a La Vanguardia l'informe de la Comissió provincial referent a l'expropiació de terrenys per a la construcció del pont.





  El dia 3 de desembre de l'any 1.920 se celebra al Palau de la Mancomunitat una subhasta pública per a la construcció del pont de Sant Vicenç. En resultar deserta de postors, el llavors alcalde Àngel Vilà i Llonch (conegut com l'Alcade Bernat), constructor d'ofici, s'hi va presentar com a contractista quedant acceptada la seva sol·licitud. 
  S'adjudicà el contracte per la quantitat de 329.733,63 pessetes. 
 El poble va aportar la quantitat de 50.000 pessetes en materials i jornals.
  El dia 2 de febrer del 1.921 comencen les excavacions per als fonaments.
El dia 20 de febrer es van beneir les obres.
  El dia 22, una riuada se'n va endur part del material i va enrunar els fonaments de la primera pilastra, però els treballs no es van aturar.
  El dia 16 de març, a les 10 del matí, es posava la primera pedra.
(font Pere Canal)


  La nit del 17 al 18 d'agost de l'any 1.921 hi va haver una molt forta riuada que es va endur riu avall totes les bastides, fustes i demés material per a fer l'obra.
  El perjudici per a Àngel Vilà va ser molt elevat. Es calcula que els danys ascendien a la quantitat de 100.000 pessetes per la qual cosa, la seva empresa va fer fallida i es va haver d'aturar el projecte de la construcció del pont.
  Llavors, gràcies a la intervenció  del llavors diputat a les Corts de districte de Manresa, Josep Creixell, les obres es van poder tornar a posar en funcionament.
  L'Àngel Vilà va deixar l'alcaldia i temps més tard va ser condecorat amb la Creu d'Isabel la Catòlica.



                                                                                                   Josep Creixell.





  Informe que es va fer públic sobre les despeses i ingressos de la construcció del pont, durant el període del 1 de novembre del 1.920 al 1 de desembre del 1.921. 


Cedit per Josep Prat.

No va ser fins l'any 1.923 que es va inaugurar el pont.

 1.919 Comissió per a construir el pont.
Arxiu Miquel Vila.
Procés de construcció del pont:

Col·lecció particular.
Col·lecció particular.
Col·lecció particular.
 Col·lecció particular.
 Col·lecció particular.
Col·lecció particular.
 Col·lecció particular.
Col·lecció particular.


 Col·lecció particular.
 Col·lecció particular.
 Col·lecció particular.
 Col·lecció particular.
 Col·lecció particular.
Col·lecció particular.

 1.921 Construcció del pont.
Arxiu Miquel Vila.

  1.921 Construcció del pont.
Cedida David Sanz.


1.922 Mules creuant el riu.
Arxiu Miquel Vila.

  La inauguració oficial del pont va tenir lloc el dia 8 de setembre de l'any 1.923. En Miquel Vila la descriu:

  "Festa mai vista al poble. El primer dia (doncs foren 3 els dies de festa), el poble de Sant Vicenç de Castellet aparegué completament engalanat i enramat, fins i tot moltes cases particulars estaven arreades amb flors, branquillons d'arbres, senyeres, domassos, papers, fanalets, bombetes de colors, àdhuc amb algun eslògan que feia al·lusió a Creixell, al pont o a la festa. 
  La població va estar enterament il·luminada i no hi va mancar un repartiment de bons als necessitats; un solemne ofici amb l'assistència de les autoritats; un monumental envelat (aixecat en el solar de les Escoles Nacionals); l'orquestra Els Nois d'Olesa i la Banda militar de Berga, de més de 50 professors, que no parà de tocar; grans partits de futbol, amb potents equips; concurs de billar, cercaviles, sardanes, ball i gran balls de gala; grans concerts, tret al plat, la coral l'Estrella va interpretar Les Flors de Maig, La Maquinista i Glòria a Espanya; extraordinàries projeccions cinematogràfiques; castells de focs artificials, etc. No hi podia mancar l'acte de la benedicció i inauguració del pont que se celebrà a les 11 del matí del citat dia, i que circulà perprimera vegada un cotxe, ocupat per les tres reines de la festa i el secretari de l'Ajuntament, senyor Pere Canal i Rius. Amb la presència del senyor Creixell, autor material de l'obra, directors enginyers de l'Estat i de la Mancomunitat, auxiliars i obrers, que van intervenir en la construcció; la comitiva oficial local, formada pel batlle, senyor Enric Gallis i Bey (que substituí, en el seu dia, al senyor Àngel Vilà i Llonch, arran de la fallida), els senyors regidors, etc., veïns i forasters de la contrada i d'arreu de Catalunya. "
                                                                                                    Miquel Vila i Villamayor

1.923 Inauguració del pont.
Arxiu Miquel Vila.

1.923 Inauguració del pont.
Arxiu Miquel Vila.

1.923 Actes de celebració de la inauguració.
Arxiu Miquel Vila.

 1.923 Inauguració del pont.
Arxiu Miquel Vila.

1.923
Arxiu Miquel Vila.

Hemeroteca La Vanguardia

 1.923
Arxiu Miquel Vila.

1.923
Arxiu Miquel Vila.


El 8 de setembre de 1.923
Pere Canal publica la Memòria de les obres del pont.
Arxiu Miquel Vila.

ES POT LLEGIR

1.924 Al fons, l'Estació dels F.C.G.
Arxiu Miquel Vila.

1.927
Arxiu Miquel Vila.

1.927
Arxiu Miquel Vila.

25 de maig de 1.929
La gent esperant el pas d'Alfons XIII.
Arxiu Miquel Vila.

 1.931 Manifestació a favor de la República.
Arxiu Miquel Vila.


 Anys trenta.

Cedida Montse Camps.

 1.934
Arxiu Miquel Vila.


1.935
 Arxiu Miquel Vila.


 Anys trenta.
Arxiu Miquel Vila.

 Anys trenta.
Cedida Montse Camps.


Anys trenta.
Cedida Mercè Canadell i Forest.



LA VOLADURA DEL PONT. 26 de gener del 1.939

  En acabar la guerra civil, l'exèrcit republicà en retirada, així com en altres poblacions, van decidir volar el pont per a dificultar l'entrada de les tropes franquistes al poble.
  Comenta en Josep Bach que aquells van ser uns dies de molta angoixa. Havien bombardejat poblacions properes i la gent vivia amb el cor encongit pensant quan li arribaria el torn a Sant Vicenç de Castellet. Ell era, llavors, una criatura, però recorda que els dies anterior a la voladura, hi havia soldats feinejant amb explosius pel pont. 
  A quarts d'onze del matí del dia 26 de gener del 1.939 en Josep era a casa amb la seva mare. Van sentir un espetec eixordador. Els vidres de les finestres de la casa van esclatar, el terra semblava, per uns moments, que es movia... Diu que el primer que va pensar molta gent era que una bomba havia caigut sobre la nostra població.
  Amb la voladura del pont, els edificis propers van quedar molt malmesos, però a la resta del poble, la força de l'explosió va rebentar portes i finestres i va provocar esquerdes a molts edificis.

"Fou a dos quarts d'onze del matí del dia 26 de gener del 1.939, a les darreries de la guerra, quan una partida de les forces de xoc de l'Exèrcit Republicà, en la seva retirada, mitjançant una gran quantitat de dinamita, volaren el pont deixant-lo totalment destruït. Tot seguit una gran gernació de veïns corregué a veure aquell desastre...
  Aquells dies la població, totalment angoixada, tement un bombardeig a cada moment (ja se n'havien patit a Manresa), particularment per l'existència a Sant Vicenç del Dipòsit de les màquines dels ferrocarrils del nord (avui desaparegut), tocaven sovint les sirenes de les fàbriques i els veïns corrien a amagar-se als refugis que s'havien construït a la població.
  Alguns veïns, per la por dels bombardeigs, es van refugiar en algunes cases de Vallhonesta, de Clot del Tufau, o en algunes barraques de vinya.
  I atesa la voladura de pont, amb la seva gran potència, els santvicentins, al primer moment, van creure que era la caiguda d'una bomba, per la qual cosa s'ompliren els carrers de dones, vells i mainada...
  Cal fer patent que a causa de la voladura del pont, fou tal l'explosió i el terratrèmol, que les cases i indústries properes al pont foren enormement perjudicades, tant amb la trencadissa de vidres, com amb obertures o escletxes en els seus edificis.


 1.939
A la seva marxa, els republicans van 
dinamitar, a les 11 del migdia,
el pont per a dificultar l'entrada dels falangistes.
Cedida Mercè Canadell i Forest.

  Acabada la guerra es va haver de treballar de valent per a tornar a reconstruir el pont. Però primer se'n va aixecar un de provisional.

  "Com que a Sant Vicenç, l'any 1.938 s'havia instal·lat un Batalló de Pontoners de l'Exèrcit Republicà, en la seva marxa, en auxili de les forces que lluitaven a la Batalla de l'Ebre, restà gran quantitat de material idoni per a la construcció de ponts, la qual cosa féu que s'utilitzés per a la construcció d'un pont provisional a la platja de la fàbrica Armengol, que fou construït pels mossos de les lleves que romanien a Sant Vicenç, però malauradament, pocs dies després, una riuada se l'emportà riu avall."

                                                                                 Miquel Vila i Villamayor
   En un altre escrit del mateix autor, podem llegir:
  
  " Gràcies al cap-director del Servei d'Obres Públiques, autor de l'anterior projecte del pnt, senyor Eduard Peña, amb els mateixos plànols i amb la seva influència en aquells temps, fou reconstruït el nostre pont molt abans que molts d'altres potser més necessaris, destruïts per la guerra. El poble se Sant Vicenç li va saber recompensar posant el seu nom al que fins llavors havia estat la carretera al Pont de Vilomara.
  Immediatament, un Batalló de Sapadors posà en marxar, mitjançant presoners de guerra, la neteja de materials i runes que va deixar el pont destruït. Cal citar que dits presoners, per la seva condició de "rojos" foren tractats sense els més elementals drets humans.
  I fou el Fomento de Obras y Construcciones, S.A. qui, després de quasi 3 anys, amb llargues interrupcions, donà per acabat el pont, no celebrant-se en aquella data cap festa inaugural, com es féu en el primer pont."
                                                                               Miquel Vila i Villamayor

1.940 Reconstrucció del pont.
Encara no té les baranes.
Cedida Mercè Canadell i Forest.

1.945
Rafael Pous, Florentina Soldevila,
Rafael i Daniel.
Cedida Daniel Pous.

1.949
Joan Cinca Aubets, Margarida Bou Cinca i Teresa Flaqué.
Cedida Margarida Bou.

 1.950
Arxiu Miquel Vila.


L'any 1.951, el pont seguia sense part de la barana.


 1.951, agost.
Revista Castellet, número 80.


Finalment, després de tant anys sense un tros de barana al pont, aquesta s'arranja.


1.954, agost.
Revista Castellet, número 115.

 Anys cinquanta.
Arxiu Miquel Vila.

Anys cinquanta.
La tieta Maria i la Pepi Guàrdia.
Cedida Pepe Codina.

 1.958
Arxiu Miquel Vila.

Anys cinquanta.
Arxiu Ricard Gomis.

Anys cinquanta.
Arxiu Ricard Gomis.

1.958 Diumenge de rams.
Cedida Jordi Juan.

1.960
Arxiu Miquel Vila.

1.960
 Arxiu Miquel Vila.

 1.960
Arxiu Miquel Vila.


Principis dels seixanta.
Cedida Leonor Campoy.

Principis dels seixanta.
Cedida Leonor Campoy.


Arxiu Miquel Vila.


Anys seixanta.
Cedida Santiago Comas.


Anys seixanta.
Cedida per la família Isanta-Carmona.


Anys seixanta.
 Imatge del pont des de la carretera, amb Cal Soler a mà dreta.
Cedida per la família Isanta - Carmona.

Anys seixanta.
Cedida per la família Isanta - Carmona.

Anys seixanta.
Cedida Pilar Bernades.

  1.961
Arxiu Miquel Vila.

  1.961
Arxiu Miquel Vila.

  1.961
Arxiu Miquel Vila.

  1.961
Arxiu Miquel Vila.

  1.961
Arxiu Miquel Vila.

  1.964
Arxiu Miquel Vila.

  1.964
Arxiu Miquel Vila.


Finals seixantes.
La Mila i la seva padrina, Núria.
Cedida Mila Muns.

Anys setanta.
Arxiu Miquel Vila. 


1.977 el pont queda estret.
"El Breny" n.25


1.977 el pont queda estret.
"El Breny" n.25


1 d'octubre del 1.979
Cedida David Sanz.


  L'any 1.981 comencen les obres per a construir un pas soterrat, per tal que els veïns pugui creuar la carretera sense el perill que comporta travessar a peu els carrils de la comarcal 1411. També es farà un carril d'accés al pont.

 1.981
S'inicien les obres del pas soterrat per anar del pont a la Farinera
sense haver de creuar la carretera.
El Breny, número 75.

 1.981
S'inicien les obres del pas soterrat per anar del pont a la Farinera
sense haver de creuar la carretera.
El Breny, número 75.

1.982, al final del pont
es construeix el pas soterrat de la carretera.
"El Breny" n. 79


1.982, al final del pont
es construeix el pas soterrat de la carretera.
"El Breny" n. 79

1.984, març.
Cedida David Bricollé.

1.984, març.
Cedida David Bricollé.

1.984, març.
Cedida David Bricollé.

Anys vuitanta.
Cedida David Bricollé.

 1.995 Baixada d'andròmines.
Cedida Joan Baptista Costa.


  L'any 1.997 s'amplia el pont. La inauguració d'aquesta ampliació tindrà lloc el dia 8 de setembre, el dia de la mare de Déu de Castellet.

1.997 Comissió ampliació del pont.

Obres d'ampliació.
Cedida David Bricollé.

 Obres d'ampliació.
Cedida David Bricollé.


Obres d'ampliació.
Cedida David Bricollé.

Obres d'ampliació.
Cedida David Bricollé.

1.997 Les obres d'ampliació.

1.997 Les obres d'ampliació.

1.997 Les obres d'ampliació.

Programa commemoratiu. 

Inauguració oficial.
Cedida David Bricollé.

Placa commemorativa.
Cedida David Bricollé.

 Festa d'inauguració.
 Cedida David Bricollé.

  Festa d'inauguració.
 Cedida David Bricollé.


 Festa d'inauguració.
 Cedida David Bricollé.

 Festa d'inauguració.
 Cedida David Bricollé.


Nova entrada al poble.
Cedida David Bricollé.

1.997

 1.997 pont ampliat i fanals nous.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada