diumenge, 1 de desembre de 2013

ELS TRENS DEL NORD

LA R.E.N.F.E. (Antigament els ferrocarrils del nord).

  El dia 3 de juliol de 1.859 s'inaugura el trajecte Barcelona - Manresa, tram de la via que anava de Barcelona a Saragossa (completat l'any 1.859).
  El trajecte d'inauguració es va fer amb tres locomotores: "Montserrat", "Cardener" i "Llobregat", el trajecte durava 1 hora i 20 minuts.
  Llavors eren els Ferrocarrils del Nord.

El primer horari va ser:
Dies laborables
Manresa-Barcelona a les 5 del matí i a les 5 de la tarda
Barcelona-Manresa  a les 5.45 del matí i a les 5.45 de la tarda.
Festius
         El mateix horari i a les 9.45 del matí i a l’1.45 de la tarda.

El preu del bitllet de Barcelona a Manresa o al revés:
Primera classe 24 rals, Segona classe 20 rals, Tercera classe 14 rals.

  "L'any 1.855 començaren les obres preliminars de la construcció del tram Terrassa-Manresa...
  ...De bon començament els enginyers del ferrocarril van tenir mala rebuda a Sant Vicenç, per l'hostilitat que els tenien els propietaris de les terres i el veïnat. A una part dels santvicentins no els agradava el ferrocarril. Temien que alguna guspira encengués els seus boscos i els seus sembrats, i que aquell monstre espantés les cavalleries o malmetés les seves collites. Fins i tot hi havia veïns que que canviaven de lloc les estaques previstes pels enginyers.
  A les vigílies de començar les obres va arribar al poble una gran quantitat de personal, per la qual cosa s'habilitaren algunes tendes de campanya. Alguns obrers s'hostatjaren a Cal Bosch... també a la desapareguda casa senyorial coneguda com Cal Castaño.
  La perforació de la foradada del Grauet va fer-se amb presoners condemnats a treballs forçats, els quals portaven grillons als peus i estaven custodiats per forces de l'exèrcit. Respecte d'aquest fet recordo haver vist abans de la guerra civil un exvot d'uns grillons penjats al menjador dels ermitans del santuari de Castellet, que de ben segur corresponien als d'un presoner, treballador en les obres d'aquest ferrocarril.
 Durant les obres de construcció de la línia s'esdevingueren innombrables accidents, amb ferits i morts....
  ... En un principi hi havia una via única, i només era de doble via el tram des de l'estació de Sant Vicenç fins al pont dels dos rius, per al proveïment d'aigua de les locomotores amb un injector que aleshores hi havia. Més tard, entre 1.911 i 1.913, es feren les obres de construcció de doble via des de Monistrol fins Manresa, que donaren molt vida a la localitat. Com a conseqüència de la instal·lació de doble via desaparegué la foradada que hi havia al Raval Nou- Casa Canyelles (Cal Teta). El Raval Nou antigament s'anomenava Raval del Ravitxolet, perquè així s'anomenava la primera casa que s'edificà i que fou enderrocada en construir-se la doble via.
També cal destacar la importància del dipòsit-reserva de màquines de vapor, que fou inaugurat l'any 1.917, i que donà feina durant anys a molts veïns..."
                                                                 Miquel Vila i Villamayor

  Pel que fa als presos que van ser obligats a treballar en la construcció de la via del tren, túnels i ponts, fins no fa massa temps encara hi havia sota Can Grau (municipi de Castellbell) unes anelles de ferro clavades a les roques.
  Els presos havien de fer el túnel i per a evitar que s'escapessin, portaven uns grillons als peus amb unes llargues cadenes que estaven falcades a les anelles de ferro que hi havia a la part superior del pont.
  Molts d'aquells presos deurien d'haver estat presos polítics, ja que després de la primera vaga general espanyola 1.855,(seguida fonamentalment a Catalunya) bon nombre d'obrers van ser empresonats pel govern d'Espartero.
  Suposem que a causa dels despreniments de roques sobre la via del tren, la RENFE va decidir fer caure la part superior de l'entrada del túnel per evitar accidents. És per això que no podem tenir les imatges d'aquelles anelles de ferro que durant uns 150 anys van restar com a testimoni dels treballs forçats dels presos.
  En les imatges següents, l'espai (ara buit) on es trobaven aquestes anelles.



Cedides Núria Puértolas.


Estació de Sant Vicenç de Castellet.

Plànol de la construcció de l'estació.

   L'estació de Sant Vicenç va adquirir el seu màxim esplendor a partir del 1914 quan la Compañía del Norte decideix instal·lar-hi un dipòsit que prendrà encara més importància l'any 1929 amb l'arribada de l'electrificació a Manresa. Els trens venien remolcats per locomotores elèctriques des de Barcelona però com que a partir de Manresa no hi havia electrificació, calia canviar les locomotores per unes de vapor o dièsel. A Manresa, degut a les condicions topogràfiques, no hi cabia un dipòsit de locomotores, així que aquest es va construir a Sant Vicenç de Castellet, esdevenint un nucli important ferroviari ja que a Sant Vicenç és on es feia 
el canvi de locomotora.
Completen les instal·lacions de l'estació actual quatre vies per a l'estacionament de trens de mercaderies. A la sortida de l'estació per Manresa hi ha el carregador d'Ares on de tant en tant es fa el transvasament de potassa dels trens de FGC que vénen des de les mines de Sallent als trens de renfe.



El Breny, número 71.

  Les primeres locomotores eren de vapor.


 1.909
Arxiu Miquel Vila.


   Durant els anys 1.911 i 1.912 es construeix la doble via entre Monistrol i Manresa. 

   L'any 1.914 la Companyia de Ferrocarrils del Nord es va interessar per Sant Vicenç per instal·lar-hi el dipòsit de màquines. A les reticències dels veïns es va sumar l'interès de Manresa per instal·lar-lo al seu municipi. Però l'Ajuntament de Sant Vicenç va saber reaccionar i intervenir per tal d'evitar la pèrdua d'una infraestructura tan important. Tres anys més tard, al 1.917, s'inaugurava el dipòsit i Sant Vicenç feia un pas fonamental en la seva història. Gràcies a l'arribada del Ferrocarril (1.859), dels 200 habitants de l'any 1.867, s'havia passat als 1.429 l'any 1.900. Després de la instal·lació del dipòsit, l'arribada dels Ferrocarrils Catalans (1.924) i l'electrificació de la línia (1.929), la població de Sant Vicenç va arribar l'any 1.930 als 3.037 habitants.
                                                                                  David Sanz

Dipòsits.
Cedida David Sanz.

Dipòsits.
Cedida David Sanz.




Dispensador d'aigua per als trens.
Arxiu Miquel Vila.


  L'estació de Sant Vicenç de Castellet donava feina a molts operaris de la RENFE. Per tal que es poguessin allotjar, es van construir diferents vivendes a prop de l'estació.
  N'hi ha una, d'estil noucentista (potser la més coneguda) que va estar habitada fins no fa massa anys, però totes estan patint la mateixa sort. L'abandonament i la deixadesa les estan convertint en un munt de runes.


Cedida Núria Puértolas.


Principis dels anys noranta,
quan RENFE va fer cessió al municipi.
Cedida Joan Baptista Costa.

  Al costat mateix de l'estació hi havia un dipòsit per a les mercaderies, amb un porxo molt gran. El porxo el van haver d'enderrocar pel seu mal estat.


1.996
El cobert i la grua.
Cedida David Bricollé.

  També es va construir un taller- dipòsit per a arranjar les màquines, canviar de vies, carregar l'aigua. Queden molt poques mostres d'aquest tipus de construcció a tot l'Estat i, malauradament, a Sant Vicenç només en queden les restes al terra.
  A la imatge següent podem veure un fragment de la instal·lació.
1.943
La mestressa de Cal Fideuer, l'Àngels Benito, 
l'Aurora Benito i en Daniel Pous.
Cedida Daniel Pous.


  En aquesta imatge trobada a la web http://www.forotrenes.com/foro/viewtopic.php?f=9&t=53858 podem veure l'aspecte que tenia durant la nevada del 1.962.



  Quan la RENFE va donar totes aquestes instal·lacions al nostre municipi, als anys 90, hi van haver veus que proposaven de convertir el terrenys en un gran parc i recuperar (en la mida del possible) el nostre patrimoni històric, però va quedar en unes poques veus i mai no s'hi ha fet res.
  Trobareu les imatges de les restes d'aquestes instal·lacions al final de la pàgina.


Cedida Josep Prat.


Arxiu Miquel Bibià.


  Miquel Àngel Sánchez López ens explica: "Aquest edifici que es veu, a la planta baixa era on tenien els ferroviaris els vestuaris i les seves eines. Hi havia també algun despatx i a la part oposada hi havia la cuina i un menjador. Al pis de dalt hi havia les habitacions pels treballadors i els maquinistes que feien el canvi de màquines a Sant Vicenç."

  Actualment l'edifici no existeix i, aproximadament al seu emplaçament, s'ha construït el CAP de Sant Vicenç.

  En Miquel Vila va fer dos articles sobre la construcció del ferrocarril a Sant Vicenç de Castellet. Es van publicar a la revista Castellet,números 26 i 27, el novembre del 1.948.

1.948 Revista Castellet.

1.917. 13 d'agost. Vaga general a tot l'Estat
com a conseqüència de la crisi provocada per la Primera Guerra mundial.
Els trens del Nord s'afegeixen a la vaga.
A l'estació de Sant Vicenç hi ha un tiroteig i molts ferits.
Record dels fets a La Cabana d'en Gelí (Solsona)
Arxiu Miquel Vila.


26 d'abril del 1.925
Imatge de Joan Masó i Valentí.
Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de Girona, depenent de l'Ajuntament de dita localitat.


Estació sense la marquesina.
Arxiu Miquel Vila.


Estació amb la marquesina.
Cedida Josep Bach.

1.921
Arxiu Miquel Vila.

 1.930
Arxiu Miquel Vila.




  El dia 18 d'agost de l'any 1.931, un tren procedent de Barcelona, va topar violentament en arribar a l'estació de Sant Vicenç. La col·lisió va ser molt greu.

1.931, 20 d'agost
Hemeroteca de La Vanguardia.



1.935 Processó creuant les vies al final del carrer Montseny.
Arxiu Miquel Vila.

 1.936
Autorització per a viatjar amb tren.
Cedida Josep Bach.


1.937
Targeta de descompte.
Cedida Josep Bach.

 L'estació amb l'antiga casa Cal Castaño a mà dreta.
Arxiu Miquel Vila.


Locomotora de vapor remolcant una de més vella,
en el seu pas per Sant Vicenç.

 Tren de vapor al seu pas pel poble.
Arxiu Miquel Vila.

  Els trens que transportaven presos contraris al règim franquista.

Historiesmanresanes.blogspot

Vapor, gasoil i finalment elèctrics.
Arxiu Miquel Vila.


  El Periòdic local "Castellet" informa, en el seu número 1 del mes d'octubre del 1.947, sobre el progrés de les obres del pas subterrani que enllaçarà el carrer Mestre Aubert amb el llavors Paseo José Antonio (ara passeig Pau Casals).



  Les restriccions econòmiques afecten els horaris dels trens.

Novembre del 1.948
Castellet, número 27.


La sol·licitud d'una parada del tren directe Manresa - Barcelona, a Sant Vicenç de Castellet, és denegada.

1.954, octubre.
Revista Castellet, número 117.


  L'agost de l'any 1.954 finalment s'aconsegueix una mica de seguretat al pas a nivell al principi del carrer Montseny.


Revista Castellet, número 115.

  El deia 28 de juliol de l'any 1.955 es produïa un altre greu accident. El tren procedent de Barcelona va queda sense frens i va topar a tota velocitat amb les màquines que estaven aturades a l'estació de Sant Vicenç.


Hemeroteca La Vanguardia.






1.955 juliol.
Revista Castellet, número 126.
 El Breny, número 71.
1981, maig.

  El Breny, número 71.
1981, maig.

 El Breny, número 71.
1981, maig.

 El Breny, número 71.
1981, maig.


1.959
Tren del centenari de la línia Barcelona - Manresa.
Cedida David Bricollé.

 Pas sota les vies construït l'any 1.947.
Arxiu Miquel Vila.

 Arxiu Miquel Vila.

 Arxiu Miquel Vila.

 Arxiu Miquel Vila.

Cedida Jordi Subirana.


Obres a la via, davant de Cal Teta.
Possiblement de principis dels cinquanta
quan es va baixar la pedra per a fer l'escultura
del timbaler del Bruc.
Cedida David Bricollé.


L'estació a principis dels anys seixanta.
Cedida Imma Sabartés.


Caseta del guarda del pas a nivell, al Raval Nou.
Cedida David Bricollé.


Caseta del guarda del pas a nivell, al Raval Nou.
Cedida David Bricollé.


15 de febrer de 1.966
Treballadors del dipòsit
de màquines de la RENFE.
A dalt, a la dreta, Ramon Gomà Tarruella.
Arxiu Miquel Vila.

 Diumenge de rams.
Cedida Esteve Lafont.

 Arxiu Miquel Vila.

 Dipòsits de potassa.
Arxiu Miquel Vila.


Estació.
Arxiu Miquel Bibià.


  Als anys seixanta encara anaven els trens de vapor. En passar pels túnels els passatgers quedaven plens de sutge. 
  Aquí unes imatges de joves del Centre Excursionista de Sant Vicenç.

D'esquerra a dreta: Lluís Claret, Ferran Jasana,
 Ricard Fernández i Alfred Malo.
Cedides Ricard Gomis.

1.969
Fent equilibri per les vies.
A la dreta de la via, carrer Mura.
Cedida Pep Codina.


1.971

1.971


1.982 pas soterrat.
Cal Teta.
Arxiu Miquel Vila.


 1.993
Baixador per a creuar les vies
a la plaça del cavallet.
Cedida Joan Baptista Costa.



Instal·lació catenàries noves.
Cedida Joan Baptista Costa.


 1.993
Pas a nivell al principi del carrer Montseny
Cedida Joan Baptista Costa.

 1.993
Al fons la caseta dels treballadors i la zona del dipòsit de màquines.
A primer terme, el dipòsit d'aigua i l'actual emplaçament de l'ambulatori.
Cedida Joan Baptista Costa.

1.993
Els dos dipòsits d'aigua ubicats davant les cases 
números 20 i 22 del carrer Manresa.
Actualment solament en queda un.
Cedida Joan Baptista Costa.


 1.993
Plataforma giratòria i via d'accés.
Cedida Joan Baptista Costa.

1.996
Casa dels treballadors del tren.
Cedida David Bricollé.


1.996
Canvi de vies.
Cedida David Bricollé.

1.996
Canvi de vies.
Cedida David Bricollé.

2.000 Construcció del pas soterrat al final del carrer Goya.
Cedida Joan Baptista Costa.

2.000 Pas soterrat.
Cedida Joan Baptista Costa.


  Les següents imatges pertanyen a la web Forotrenes (esmentada anteriorment) i són totes de l'estació de Sant Vicenç de Castellet.












  A finals dels anys noranta, els terrenys on es feia el canvi de vies van passar a ser propietat de l'Ajuntament. Actualment la zona està molt degradada, però encara s'hi poden veure les restes d'un emplaçament que, al seu dia, va tenir una gran activitat.












 Cedides Núria Puértolas.

1 comentari:

  1. Hola, Núria. Et podries posar en contacte amb mi? Moltes gràcies. Carles. 609 656 627.

    ResponElimina